de Patricia Highsmith
direcció: Pere Sagristà
Un espectacle entre la peça dramàtica, el monòleg i el conte narrat
Sinopsi
T de Teatre neix amb l’espectacle Petits contes misògins.
El maig de 1991 es troben cinc actrius i un director, acabats de graduar a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb ganes de muntar alguna cosa pel seu compte.
Llegeixen el volum de relats curts Petits contes misògins, de Patrícia Highsmith. La ironia i mordacitat de l’autora aconsegueix captivar-los i decideixen començar a treballar en els seus relats…
Els primers assaigs consisteixen a seleccionar només sis —per qüestions de limitació temporal del muntatge— dels disset contes del volum de l’autora nord-americana i a definir les pautes que seguiran.
Volen apropar-se a l’òptica de Highsmith sense trair el seu esperit formal i mantenint la ironia, el sarcasme, la mordacitat i la causticitat dels sis relats escollits: La paridora, L’artista, L’evangelitzadora, La mà, La perfeccionista i La malalta o enllitada. Opten per la fidelitat a la narració original i s’inclinen per la senzillesa escènica.
Després de provar i rebutjar infinitat de possibilitats per a cadascun dels contes, edifiquen l’estructura actual del seu primer espectacle.
Petits contes misògins és una mena d’híbrid, a tres bandes, entre la peça dramàtica, el monòleg i el conte narrat. Són relats que parlen de dones, escrits per una dona i interpretats per cinc actrius: Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. La direcció la signa un home: Pere Sagristà.
Apareixen soles davant del públic, amb l’únic ajut dels seus cossos i de les seves veus. Elles i el text són, doncs, l’espectacle.
Però té trampa. Mai no és el que sembla. Han volgut caminar entre la realitat i la ficció. Les actrius no pretenen ser elles mateixes però tampoc no arriben mai al personatge tipificat. I la quarta paret? Existeix? Tot apunta que sí, però… La trenquen de veritat?
I, sobretot, han volgut jugar amb la forma. En el penúltim conte —La perfeccionista—- porten la premissa de la fidelitat de la narració original a les màximes conseqüències.
Les actrius narren el conte de Higshmith amb tots els seus ets i uts. Interpreten cadascun dels signes de puntuació amb infinitat d’intencions, fins arribar al punt final.
Aquesta original manera de contar el conte converteix La perfeccionista en la perla dels Petits contes misògins, i deixa la sensació general de voler un punt i seguit per a la companyia T de Teatre.
B de Biografia
Petits contes misògins es va presentar al teatre La Cuina i a la Sala Beckett de Barcelona. Va poder veure’s, també, a la Sala Maria Plans de Terrassa. Va ser l’espectacle de petit format amb millor acollida a l’onzena Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega.
Va tornar a Barcelona i va visitar dues vegades el Mercat de les Flors (espais A i B) i la Sala Villarroel. La gira els portà a fer un gran nombre de representacions per tot Catalunya i part d’Espanya. I, a més a més, una actuació a París. En total, més de 250 representacions, acollides amb un excel·lent èxit de crítica i de públic.
Per aquest espectacle van rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.
X de Xifres
278 funcions i 58.000 espectadors
Crèdits
Actrius: Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Àgata Roca i Carme Pla
Substitucions en el repartiment: Marta Pérez, Chantal Aimée i Maria Lanau
Il·luminació: Tito Rueda
So: Miguel Espinosa
Producció executiva: Daniel López-Orós
Operadors il·luminació i so: Mario Luque i Joaquín Guirado
Fotografia: Pau Ros
Disseny gràfic: Icono
Coproducció de T de Teatre i el Mercat de les Flors de Barcelona.
Espectacle estrenat a La Cuina – Teatre de l’Institut de Barcelona, el 21 de maig de 1991.
Imatges
Videos
Hemeroteca
-
El País — Cinco actrices que van a dar guerra
-
El Temps — Cinc melodies de seducció
-
La Vanguardia — Cinco chicas para todos
-
La Vanguardia — T de Teatre lleva a Patricia Highsmith al Mercat de les Flors
-
El Punt — T de Teatre clou el cicle Temporada Alta amb "Petits contes misògins"
-
ABC — "Petits contes misògins": Brillante híbrido entre el cuento, el drama y el monólogo
-
El Observador — Obsesiones de mujer