autoria i direcció: Pau Miró
Retrat en clau de comèdia negra de tota una generació de dones que, a tocar de la cinquantena i en aquest món en crisi, es neguen a caure a l’abisme
Sinopsi
Després d’haver-nos parlat dels homes que, en arribar als 60 anys, comencen a perdre el seu paper a la societat (Els jugadors) i d’examinar les dificultats dels més joves en el context de crisi actual (Un refugi indie), Pau Miró, uns dels valors de la dramatúrgia catalana actual, va tancar una trilogia teatral amb Dones com jo, una peça sobre les dones que s’acosten als 50 anys.
La van portar a escena l’any 2014 Àgata Roca, Mamen Duch, Marta Pérez i Carme Pla, protagonistes d’una comèdia dramàtica tocs de comèdia negra. Interpreten a una biòloga que treballa en un peatge, una arquitecta sense feina, una arqueòloga que neteja escales i una mestra a qui acaben d’acomiadar. Sí, totes tenen la seva pròpia història, però, de fet, viuen situacions molt semblants i afronten les mateixes dificultats. Pertanyen a una classe mitjana que està desapareixent per efecte de la crisi i que les obliga a fer ús de tota la seva fortalesa i resiliència per no desaparèixer amb ella.
La trama arrenca quan una d’aquestes dones, l’arquitecta, surt de casa una nit i decideix no tornar-hi, deixant enrere un marit i el fill. S’instal·larà en un estudi del Raval, una part de la ciutat que amb prou feines coneixia. Allà, l’arquitecta s’enclaustra, sola, per menjar pizza i veure la televisió. No aconsegueix que les seves amigues, d’una edat aproximada i amb qui es coneixen des que eren adolescents, la deixin en pau. Totes es preocupen, la consolen i voldrien que superés el que creuen que és una depressió. Però ella està perfectament lúcida i és conscient del que fa. Què li ha passat? Per què ha marxat de casa? Creuarà en algun moment la porta de l’estudi per recuperar la vida que duia abans? Ella no en vol parlar, del que ha passat, i, de fet, el seu mutisme farà que els seves amigues acabin plantejant-se, elles també, quina mena de vida porten. Sí, ser una dona de gairebé 50 amb una pila de somnis oblidats i massa sentit comú, en el context de crisi en el qual vivim és una experiència més dura del que s’havien pensat…
Però les quatre dones que protagonitzen aquesta història no tindran més remei que deixar de banda aquestes consideracions quan, inesperadament, descobreixin al petit estudi on s’ha tancat la seva amiga, una bossa. Potser és de l’advocat que ocupava el pis i que ha mort no fa gaire de manera sobtada. Però, què s’hi amaga a l’interior? En obrir-la, una història de sentiments es transformarà en un relat d’acció i de suspens, un punt de trobada entre la comèdia generacional i la intriga on hi ha moments fins i tot per a una coreografia a ritme de Donna Summer.
L’amistat és un dels grans temes d’una peça teatral que, precisament, aprofita la relació real que uneix des de fa més de vint anys les actrius que interpreten el muntatge. Dones com jo també parla sobre la crisi i, en concret, sobre les fantasies de tanta gent, entre les quals molts espectadors i espectadores, de fer-se fonedissos i amagar-se en algun racó fosc fins que escampi la tempesta. Però, especialment, ens parla d’unes dones que, en la seva unió, troben la força per fer front a la pressió que el món exerceix sobre elles.
B de Biografia
L’espectacle es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 23 de gener de 2014. Té una molt bona acollida per part del públic i es manté gairebé durant quatre mesos al Romea. Posteriorment realitza una extensa gira per Catalunya i la resta de l’Estat.
X de Xifres
84 funcions i 35.000 espectadors
Crèdits
Actrius: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca
Substitucions en el repartiment: Montse German
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Albert Faura
So: Roger Ábalos
Coreografia: Roberto G.Alonso
Producció executiva: Daniel López-Orós
Ajudant d’escenografia i vestuari: Adriana Parra
Cap de producció: Carmen Álvarez
Cap tècnic i operador d’il·luminació: Carles Borras
Maquinista: Moli Mallo i Roman Ogg
Fotografia: David Ruano
Disseny gràfic: Enric Jardí
Premsa: La Costa Comunicació
Web: Marc Permanyer
Correcció textos: La Correccional
Una producció de T de Teatre amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya) i la col·laboració del Teatre La Sala de Rubí.
Agraïm la col·laboració d’Alex Brendemühl i Joan Solé
Espectacle estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 23 de gener de 2014.
Imatges
Videos
