Delicades

L’any 1995, Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972), que aviat esdevindria un dels dramaturgs més interessants de l’escena del teatre de principis del segle XXI, va veure les T de Teatre representar a Madrid un dels primers muntatges de la companyia Homes! I aquella estructura calidoscòpica formada per set esquetxos que apuntaven a una idea comuna el va deixar fascinat. Davant del dramaturg, s’obria tot un món i una manera de portar a escena les seves creacions.

Uns quants anys més tard, el 2008, les T de Teatre varen anar al Lliure a veure un muntatge de Sanzol, Sí, pero no lo soy. Entusiasmades amb el que havien vist varen anar a parlar amb ell en acabar la funció. Dramaturg i actrius van sintonitzar immediatament. Era només qüestió de temps que aquell autor obsedit per les històries curtes, els esquetxos, treballés amb una companyia barcelonina que ja des del seu primer muntatge, Petits contes misògins (1991), havia apostat per aquell mateix format.

Van acabar coincidint el 2010, quan, com a part de la programació del Grec Festival de Barcelona d’aquell any, estrenaven al Teatre Poliorama Delicades, una comèdia plena de llum i poesia que estava formada per dinou històries inspirades directament en escenes d’una infantesa, la de Sanzol, viscuda entre àvies i tietes. Eren escenes del passat vistes amb una mirada contemporània, com si fos una tria de fotografies o de filmacions en blanc i negre que, gràcies a la tecnologia, s’omplien sobtadament de colors vius.

La guerra civil espanyola i la postguerra serveixen de teló de fons de moltes de les històries, protagonitzades per unes dones aparentment Delicades però molt més fortes que els personatges masculins que les acompanyen sobre l’escenari, unes dones que commouen mentre arrenquen un somriure. I que transformen el somriure en riallada amb la màxima naturalitat i sense esforç aparent.

Dos amics als qui cal una excusa per poder-se passejar plegats, una pintora que vol vendre un quadre desesperadament, dues noies que acomiaden el seu germà que se’n va a la guerra, un soldat que envia un company a fotografiar la seva xicota despullada…

Delicades és una col·lecció d’històries diverses, una polifonia de veus i personatges que, sota una aparent disparitat, conformen una entitat dramàtica que emociona i diverteix alhora.

B de Biografia

Després d’estrenar-se al Grec 2010 Festival de Barcelona, el muntatge es va veure al Teatro Español de Madrid i va fer una gira que el va dur per teatres de tot l’Estat i per festivals internacionals de Colòmbia, Equador, Santo Domingo i París, on va aconseguir un gran èxit de crítica i de públic.

X de Xifres

181 funcions i 57.000 espectadors

Crèdits

Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Substitucions en el repartiment: Mònica López i Xavi Mira

Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Albert Faura (A.A.I)
So: Roc Mateu
Ajudant de direcció: Eli Iranzo
Caracterització: Tito Monros i Karol Tornaria
Producció executiva: Daniel López-Orós

Cap de producció: Carmen Álvarez
Direcció tècnica: Judit Vidal
Ajudant d’il·luminació: Carles Borràs

Construcció d’escenografia: Castells Planas de Cardedeu
Confecció de vestuari: Maribel Rodríguez
Sastreria: Luis Espinosa
Sabateria: Theaterschuhherstellung
Confecció tèxtil de l’escenografia: Pilar Albadalejo
Impressions digitals de l’escenografia: Marc Martí
Estructures de l’escenografia: May
Realització de l’arbre: Obaga
Operadors de llum: Carles Borràs i Iñigo Basauri
Operador de so: Roger Abalós
Maquinista: Marçal Vallhonesta i Roman Ogg

Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotografia: David Ruano

Premsa: Sandra Costa (La Costa Comunicació)
Vídeo: Marc Matons

Una coproducció de T de Teatre i Grec Festival de Barcelona, amb els suports de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

Amb la col·laboració del Teatre La Sala (Ajuntament de Rubí).
Agraïm la col·laboració de Fàbrica per a la creació Fabra i Coats.

Espectacle estrenat al Teatre Poliorama de Barcelona el 25 de juny de 2010.