autoria i direcció: Alfredo Sanzol
traducció: Sergi Belbel
Amb motiu del trenta aniversari de les T de Teatre, la companyia torna a portar a escena Delicades, una història d’històries, de vegades no tan fràgils ni delicades. Són fragments en aparença sense relació, però que configuren un univers on somriure i emocionar-se.
Potser han transcorregut més de deu anys des del moment que es va estrenar, però aquest és un muntatge sense data de caducitat que encara avui conserva intacta la capacitat de commoure sense deixar de divertir. Va ser la primera col·laboració entre el dramaturg de Pamplona Alfredo Sanzol i les T de Teatre. No és gens estrany que entressin en contacte, ja que l’autor estava especialment interessat a dur a escena ficcions curtes, de la mateixa manera que havien fet les actrius catalanes en els seus primers muntatges, entre els quals Petits contes misògins (1991) i Homes! (1994) Prenent aquella mateixa estructura calidoscòpica com a base, Sanzol va escriure , una comèdia plena poesia, gairebé una vintena d’històries que naixien dels records d’una infantesa, la de l’autor, viscuda entre àvies i tietes. Moltes d’aquestes històries s’ambienten durant la guerra civil espanyola i la postguerra.
Construïda amb fragments, trossos, amb elements que en aparença no tenen relació, però que configuren un univers en el qual un roser que era mort sobtadament ressuscita. Una costurera enganxa un crucifix a la paret amb ciment perquè no li prenguin els milicians. Un pare es vol fer amic de la seva filla a Facebook. Unes germanes acomiaden el seu germà que se’n va a la guerra. Una pintora intenta amb tota la seva ànima vendre un quadre. Una dona necessita l’ajuda heroica dels seus veïns per matar un ratolí. Dos tractants en bestiar descobreixen que la seva assistenta els considera perillosament intel·lectuals. Un percussionista d’una banda militar ofereix un concert de platerets. Un soldat envia un amic fotògraf a casa de la seva xicota perquè la fotografiï nua. Una àvia narra al seu nét el conte de Santa Casilda, que va convertir les roses en pans…
Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar
Il·luminació: Albert Faura
So: Roc Mateu
Caracterització: Eva Fernández
Producció executiva: Daniel López-Orós
Direcció tècnica: Jordi Thomàs
Cap de producció: Jordi Brunet
Ajudant de so: Roger Ábalos
Assistent de direcció: Eli Iranzo
Maquinista: Joan Bonany
Regidora: Marta Garolera
Perruquer: Christian Martínez
Transportista: Jaime Abellán
Construcció d’escenografia: Taller d’ escenografia Jordi Castells (Cardedeu)
Construcció tèxtil de l’escenografia: Pilar Albadalejo
Impressions digitals de l’escenografia: Marc Martí
Estructures de l’escenografia: May
Confecció de vestuari: Maribel Rodríguez
Sastreria: Luis Espinosa
Sabateria: Theaterschuhherstellung
Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotografia: David Ruano i Kiku Piñol
Premsa: Marta Suriol (La Costa Comunicació)
Vídeo promocional: Mar Orfila
Assistent de comunicació: Roberta Romero
Una coproducció de T de Teatre i del Grec 2010 Festival de Barcelona
Amb el suport de l’Institut Català de les Empeses Culturals de la Generalitat de Catalunya
Amb el patrocini de TMB
Amb la col·laboració del Teatre La Sala (Ajuntament de Rubí)
Agraïm la col·laboració de Bon Preu, Montibello i D’Orleac
Espectacle estrenat al Teatre Goya de Barcelona el 15 de juliol de 2021