• Companyia
  • Espectacles
    • Petits Contes Misògins
    • Homes!
    • Criatures
    • Això no és vida!
    • 15
    • Com pot ser que t’estimi tant
    • Delicades
    • Aventura!
    • Dones com jo
    • Premis i càstigs
    • e.v.a.
    • Cançó per tornar a casa
    • Delicades 10 aniversari
  • Televisió
  • Coproduccions
    • ¡Hombres!
    • Nelly Blue
    • Operació Moldàvia
    • Humor Humà
    • La tendresa
    • T’estimo si he begut
  • Descàrregues
    • T de Teatre 30 anys
    • Cançó per tornar a casa
    • Delicades
  • Calendari
    • Actual
    • Històric
  • Contacte
  • Esp
  • Eng
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter
  • Vimeo
  • Spotify
T de Teatre
T de Teatre

Criatures

  • Crèdits
  • Imatges
  • Tràiler
  • Hemeroteca
  • Cartell
Criatures

de Sergi Belbel, Yolanda García Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, David Plana, Josep Pere Peyró i T de Teatre
direcció: David Plana i T de Teatre

Quinze escenes sobre la terrible distància que separa, a vegades, els grans dels petits

  • Crèdits
  • Imatges
  • Tràiler
  • Hemeroteca
  • Cartell

Sinopsi

Criatures és la culminació d’una trilogia involuntària: si en el primer muntatge les protagonistes eren les dones i en el segon, els homes, tota lògica semblava apuntar que els nens fossin els autèntics protagonistes d’aquest tercer muntatge.

Però Criatures no és un tractat de pedagogia, ni un reguitzell de records nostàlgics dels temps de la innocència. Són quinze escenes que mostren la terrible distància que separa, a vegades, els grans dels petits.

Amb la mirada del còmic -burleta però implacable, incisiva i mordaç-, els textos tenen l’al·licient de tractar un tema seriós (i, sovint, intocable) i l’atractiu de la brevetat.

Els signen Sergi Belbel, Yolanda García Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, J. Pere Peyró, David Plana i dos components de T de Teatre, Àgata Roca i Míriam Iscla, que s’estrenen com a autores en solitari.

Els autors ens proposen la seva visió particular de la infància i, per extensió,  de l’edat adulta. Atempten contra mares que odien els seus fills o que els utilitzen per superar els seus propis traumes.

També ironitzen sobre nens i nenes perduts en un món que no acaben d’entendre. Ens ofereixen una selecció de cartes als Reis Mags que amaguen els nostres desitjos més íntims.

I ens proposen trobar-nos amb els nostre jo infantil, amb la qual cosa aconsegueixen que acabem odiant-nos a nosaltres mateixos.

Una vegada més, acidesa i una certa insolència sobre les taules. No hi ha víctimes: ataquen tant als pares com als fills.

A diferència dels dos espectacles anteriors, aquest presenta un ritme més trepidant, marcat pel mateix text. Criatures està compost per quinze historietes, enfront dels sis contes misògins o dels set relats sobre la masculinitat.

Tornen a mantenir la senzillesa escènica. L’imaginari infantil els suggereix un món amb més llum i colors que als espectacles anteriors, i Jon Berrondo es basa en el joc infantil de les peces de construcció per crear l’escenografia. Peces enormes i de colors vistosos que suggereixen multiplicitat de formes i que conformen els diferents espais.

Per dissenyar el vestuari, César Olivar s’inspira en els famosos ninots retallables que poden canviar de vestuari amb facilitat.

Aquesta tècnica del retallable permet a les actrius d’adoptar amb rapidesa els diferents papers: pare, mare, nen, nena. Un món de colors que aconsegueix ressaltar el treball interpretatiu coral.

Cal destacar que és el primer espectacle de T de Teatre que compta amb quatre actrius sobre l’escenari -fins ara sempre n’havien estat cinc-, ja que la cinquena, Àgata Roca, exerceix com a ajudant de direcció en aquest espectacle, codirigit per T de Teatre i David Plana.

Criatures és un espectacle per a tots aquells que una vegada van ser nens.

B de Biografia

Criatures va iniciar el seu trajecte al Paseo la Plaza de Buenos Aires l’abril de 1998. Es va presentar a Barcelona, al Teatre Poliorama, el setembre del 98 amb gran èxit de crítica i de públic.

El 1999 l’espectacle va voltar per Catalunya i es va estrenar, posteriorment, al teatre Lara de Madrid, on va estar vuit mesos en cartell.

Després, l’espectacle va tornar a sortir de gira més mesos, aquesta vegada per tot Espanya, i va acabar representant-se al teatre Poliorama de Barcelona durant el Nadal de 2000.

X de Xifres

670 funcions i 271.000 espectadors

Crèdits

Actrius: Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez i Carme Pla

Substitucions en el repartiment: Chantal Aimée, Àgata Roca i Maria Lanau

Adaptació i selecció textos: Paco Mir i T de Teatre
Ajudant de direcció: Àgata Roca
Coreografia: Mar Gómez
So: Miguel Espinosa
Música original: Oscar Roig
Il·luminació: Tito Rueda
Vestuari: César Olivar
Escenografia: Jon Berrondo
Producció executiva: Daniel López-Orós

Operador d’ il·luminació:  Carlos Lucena
Operador de so: Francisco Grande
Maquinistes: Mateu Vallhonesta i Marçal Vallhonesta
Regidors: Mateu Pascual i Carme Cané

Construcció de l’escenografia: La Forja del Vallès i Ankara
Realització del vestuari: Peris
Gravació de la banda sonora: Estudi Paramètric

Administració: Mar Senespleda
Secretària: Carmen Álvarez

Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotografies: Pau Ros, Sònia Balcells, Toni Riera, Roger Velàquez i Francesc Morera

Producció de T de Teatre amb la col·laboració del Ministeri de Cultura (INAEM), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Espectacle estrenat  al Paseo la Plaza de Buenos Aires, el 24 de abril de 1998

 

 

Imatges

Videos

Hemeroteca

  • Clarín — La edad dorada muestra su cara oculta
  • Página 12 — Cataluña contraataca
  • Perfil — Esta semana llega Criaturas, una mirada catalana, ácida y nada ingenua sobre la niñez
  • La Razón — Pequeños diablitos en el escenario
  • El País — El grupo T de Teatre hace con "Criatures" una incursión en el mundo de la infancia
  • Guía del ocio — Unas criaturas formidables
  • El País — El maduro universo de los niños
  • Guía de Madrid — Una situación muy embarazosa
  • Metrópoli — Rompiendo aguas
  • Diario 16 — T de Teatre pone epílogo al éxito de "Hombres" con "Criaturas"
  • Diario 16 — Esos niños tan monos

Cartell