|
| Això no és vida! ens tornarà a acostar a les misèries humanes de la vida moderna, com l’obsessió irracional per la imatge creada per Albert Espinosa a “Vida de la presumida”, o la idea que proposa David Plana de la irritació portada al límit a través d’una banquera amargada a “Vida de l’agressiva”. Codirigit per T de Teatre i Sergi Belbel, 15 manté la senzillesa escènica que caracteritza els espectacles de la companyia i que potencia encara més els textos i les interpretacions de les actrius. B de biografiaX de xifres |
| Disseny web: Creactivitat Disseny gràfic: Tholön Kunst Ajudant de producció: Carmen Àlvarez Gerencia: Merche Garrido Operador de so: Francisco Grande/ Quique Expósito Operador de llum: Carles Borras / Iñigo Basauri Regidora i cap de maquinaria: Judit Vidal / Imma Rubio Realització vestuari: Carme Cabello Pintura vestuari Criatures: Pi Piquer Sabates: Valdeperas Ulleres: Indo Espectacle estrenat el 21 d’abril de 2006 al Teatre Auditori de Granollers |
|
X de xifres
|
|
Míriam: Hola, mira que el Dani m’ha trucat i que ell no vindrà però m’ha dit que quedem nosaltres a quarts de quatre. Àgata: Home però si ell no ve... Míriam: Mira, jo què vols que et digui, ja saps com és el Dani... Va, tu a qui truques? Àgata: Carai... Míriam: Jo haig d’escriure una cosa per demà al matí i...i a més estic amb un guió que he d’acabar i... Àgata: Vale... a veure jo ja truco a la Marta i a la Mamen... Míriam: La Mamen no la trobaràs perquè em sembla que al matí va a dibuix... Àgata: Ara fa dibuix? Bueno, doncs li deixo un missatge, no? Míriam: Tu mateixa... mira, jo truco a la Carme i ja està. Àgata: Vale... adéu... |
|
|

|
Begoña Barrena, El País Juan Carlos Olivares. Avui |
(La Míriam i l’Àgata pengen. La llum de la Míriam s’apaga, queda l’Àgata que marca el telefon de la Mamen, que no apareix perquè salta el contestador.) Carme: No ho sé... Es que estava fent meditació i havia apagat el mòbil... què? com hem quedat? (Engega el mòbil mentre parla.) Àgata: A dos quarts de quatre. Carme: Què? Ostres jo no puc i em sembla que la Mamen tampoc perquè al migdia va a piscina... Àgata: Però avui no va a dansa? Bueno és igual, tu a quina hora pots? Carme: Jo a les cinc...perquè tinc classe de kundalini ioga a les dues i hauria de dinar després.... Àgata: Home a les cinc per mi fatal, eh? Perquè acabarem que serà tard, no tinc la cangur i la meva sogra no sé si es podrà quedar... |
B de biografia Això no és vida! es comença a representar a Artà al setembre de 2003. El mateix any es va estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona on s’inicia una llarga temporada. Posteriorment comença una gira per Catalunya i Balears, i després de presentar-se a més de 15 poblacions, entre elles Girona, Lleida, Palma de Mallorca o Tarragona, finalitza a Tàrrega el desembre de 2004. X de xifres 160 funcions i 64.000 espectadors.
|
Carme: Bueno, parla amb la Mamen, si no té piscina, jo menjo un bocata i quedem. Àgata: Es que té el telèfon desconnectat perquè és a dibuix... (Se senten uns nens plorant) Què paaaassa? Ja viiiiinc...perdona que les bessones ploren. Marta: Hola... què fas? Estic fent uns encàrrecs amb el cotxe i he pensat... mira, truca a la Carme... Carme: Hem quedat avui... Marta: Avui? A mi no m’ha avisat ningú. Quin morro, no? Carme: Sí, a dos quarts de quatre però jo no puc fins a les cinc, l’Àgata té problemes amb la cangur i la Mamen... tu saps si té piscina, dansa, o pilates? Marta: No, avui em sembla que havia quedat per dinar amb la Pepi. Passa, burra! Carme:Eh? Marta: Res, una tia que m’estava pitant. |
Carme: Doncs truca tu a la Mamen i, si no la trobes, truques a la Pepi que li passi l’encàrrec, jo truco a la Míriam i ens truquem després, eh? Au. Adéu. Àgata: Escolta, no t’escaquegis, eh?, que jo també tinc feina... |
|
vaig a dansa, després dino amb la Pepi però tinc temps de sobres perquè m’he passat el Pilates a les vuit... Bueno ja em direu alguna cosa...que per cert... Volia saber... Bueno ja t’ho preguntaré quan parlem... Àgata: I jo què sé... El problema és la Mamen, que no sabem si té piscina o dinar amb la Pepi o el Pilates aquest! Míriam: Jo ja no puc més, eh? Havia quedat claríssim que avui a la tarda quedàvem. Claríssim. I ara, tothom escampant la boira. Jo quinze anys més així no els aguanto, eh? Això... perdona que t’ho digui.... això... això no... no... Àgata: Això no què? Míriam: Això no és vida, tu! Això no és vida! |
|
|
|
Traducció (Patrícia Highsmith): Susanna d’Hèlix Dramaturgia: Sergi Belbel i T de Teatre Ajudant de direcció: Emilià Carilla Disseny so: Francisco Grande Vestuari: Pepi Aubia i Mamen Duch Musica Original: Òscar Roig Adaptació Espai Escènic: Judit Vidal Adaptació i disseny I.luminació: Albert Faura (A.A.I) Producció Executiva: Daniel López-Orós Direcció: Sergi Belbel i T de Teatre Fotografia: David Ruano |