|
| Totes elles competeixen per explicar-nos les seves dèries i manies, al temps que floten immerses en una boira onírica protagonista d’una escenografia màgica i enginyosa capaç de sorprendre l’espectador. En un espai de gran plasticitat visual, les actrius es troben en un indret de transició, on es veuen desafiades a replantejar-se la seva vida, desesperades i unides per aconseguir allò que tots voldríem: la felicitat. El disseny de llums ideat per Albert Faura recrea i suggereix amb gran subtilesa l’ambient que conformen les diferents situacions. |
| Ajudant disseny d’il·luminació: Carlos Lucena Coreografia: Gema Díaz i Verónica Cendoya Vestuari: Cortana i Mamen Duch Disseny de so: Jordi Ballbé Música original: Òscar Roig Disseny d’il•luminació: Albert Faura (A.A.I) Espai escènic: T de Teatre Producció executiva: Daniel López-Orós Direcció: David Plana |
|
X de xifres
|
|
|
|
Durada de l'espectacle: 1 hora i 30 minuts |

...unos textos caricaturescos pero con momentos de fino humor se unen a unas interpretaciones ágiles, divertidas y poderosas. Maria José Ragué, El Mundo |
Ingènua: Ei, quin mal rotllo. Mira, ja començo jo i així no us baralleu. Doncs jo... a vegades sóc tan feliç... tan... tan... tan...feliç... Vida de la presumida Presumida: Després de fer-me unes quantes operacions, vaig pensar que ja estava perfecta. Però hi va haver un problema. Quan ja m’havia operat tota la cara, em vaig adonar que el meu home no hi quedava gens bé, no lligava amb aquella cara. Així que vaig canviar de marit. Ell ho va entendre de seguida, era un home comprensiu. Exmarit: Et separes de mi perquè no conjunto amb les teves orelles? Presumida: Dit així sembla una mica... Exmarit: A veure, ho diré d’una altra manera, vols dir que jo conjuntava amb tu quan les teves orelles eren lletges i no hi conjunto quan les teves orelles són maques? Presumida: Mmmm... És una pregunta amb trampa, oi? Ho he de consultar amb el meu advocat... Exmarit: Però no et vull perdre. Què puc fer? Presumida: Bé, hi ha una solució. Opera’t! Si tu t’operessis conjuntaries amb mi, seria ideal! |
B de biografia Això no és vida! es comença a representar a Artà al setembre de 2003. El mateix any es va estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona on s’inicia una llarga temporada. Posteriorment comença una gira per Catalunya i Balears, i després de presentar-se a més de 15 poblacions, entre elles Girona, Lleida, Palma de Mallorca o Tarragona, finalitza a Tàrrega el desembre de 2004. X de xifres 160 funcions i 64.000 espectadors.
|
Vida de la agressiva Marit: Hola! Agressiva: Home, mira qui ha vingut...Què passa? Que ara vols tornar, oi? T’has adonat que sense mi no ets res, oi? Que la teva incompetència supina t’impedeix de viure en aquest món sense algú com ho que t’ajudi, oi? Marit: No, he vingut a buscar la prestatgeria. Agressiva: Així no tornes amb mi? Marit: Però què dius? Estàs de conya, oi? Agressiva: De què rius? És pot saber de què rius, idiota? Marit: No m’insultis. Estic fins els nassos dels teus insults. Agressiva: No t’agrada que t’insulti, eh? Cagat, malparit, cutre, impotent, ridícul!! Filla: Sisplau, no insultis el pare... Agressiva: Tu call, tomaquera, fleuma, ventafocs, curta de gambals! Caixer: Senyora directora... Agressiva: Tu també en vols? Desgraciat, llepaculs, titella, ximpanzé subdesenvolupat! Amiga: Escolta, com a amiga t’he de dir que em sembla que estàs perdent els papers, eh... Agressiva: Goita, la que faltava. Demacrada, trista, geperuda, inculta, morta de gana, delinqüent, sarnosa, amorfa, nosa, objecte, pepona!!! |
Vida de l’estressada Política: Vostè és la candidata a secretària? Estressada: Sí, però no tinc gaire temps, així que anirem al gra. Per què vol que treballi per vostè? Política: Què? Estressada: No té gaire reflexos, la feina serà dura. Haurem d’organitzar-ho tot molt bé: Té fax? I Internet? Agenda Palm? Videoconferència, fotocopiadora làser? Política: No. Però tinc grapadora. Estressada: Era una feina dura, amb una cap incompetent i gairebé impossible d’organitzar. Així que la vaig acceptar ràpidament. El millor de tot és que de seguida em va deixar fer tot el que jo volia. Política: Com vulguis. Estressada: Els anys següents van ser durs perquè les expectatives estaven encara més altes. Ja no tan sols havia de ser una persona perfecta. Sinó també la mare perfecta, la dona perfecta i la treballadora perfecta. Era estressant però l’estrès em feia sentir tan viva... Al meu costat la meva jefa va ascendir, fins i tot vaig aconseguir que fos candidata a l’alcaldia. A ella li va encantar. Política: Ah! Vaja! Aspirant a alcaldessa, jo?... No ho sé... Tu creus que podré amb tot?... Millor dit, tu creus que podràs amb tot?... Suposo que sí... Sí, ho faré, com vulguis!! |
|
Operador de so: Albert Ballbé / Marc Josa Regidora i cap de maquinària: Judit Vidal Maquinistes: José Arranz / Roger Rubio, Nadja Balada, Pavel Ortega, Mercè Pons i Miquel Simó Auxiliar de producció: Júlia Ventura Ajudant de producció: Carmen Álvarez Gerència: Merche Garrido Disseny gràfic: Enric Jardí i Ana Hevia Fotografia: David Ruano Realització vestuari: Cortana Realització escenografia: La Forja del Vallès i Pilar Albadalejo |