T de Teatre - Espectacles

T de Teatre decideix crear el seu segon espectacle gràcies a l'excel·lent acollida per part de públic i de crítica de Petits contes misògins.

Després d'ironitzar sobre la dona en el seu primer muntatge, tenien ganes de parlar dels homes.

Per parlar del sexe oposat, parteixen de creacions pròpies i d'alguns encàrrecs a quatre autors teatrals, els quals, amb els seus textos, pretenen forjar un itinerari per les edats de l'home contemporani. Tracten l'ímpetu sexual en l'adolescència (Primavera, de Francesc Pereira), els problemes de la solteria (De copes i companyia, Ferran Verdés), els avatars de la vida conjugal (Ramon, Sergi Belbel) i la degradació de l'edat tardana (Alopècia, Benet i Jornet).

A Homes! les actrius recorden alguns passatges cèlebres de personatges llibertins, i es fiquen a la pell d'"ells" per fer una dissecció sense por del tema de les relacions amb els homes al nostre món actual. S'estrenen conjuntament com a autores: Ai, homes! (Conversa femenina sobre la realitat masculina), creada a partir de converses reals que Sergi Belbel i T de Teatre s'encarreguen de teatralitzar.

Durant el transcurs de l'espectacle ofereixen una Conferència iI·lustrada (totalment gratuïta) sobre la sexualitat masculina.

Tot això en to irònic, àcid, directe i, per què no, amb un punt de tendresa. Parlen de les coses d'ells però sense ridiculitzar-los ni parodiar-los i evitant el manifest feminista. Troben la complicitat amb el públic, gràcies a situacions quotidianes que es reconeixen fàcilment i que serveixen perquè els espectadors es mirin al mirall, i aconsegueixen, a més, divertir l'auditori.

Sergi Belbel, que signa la direcció, aconsegueix potenciar, amb fórmules corals i accions àgils i precises, un joc teatral de gran riquesa. Homes! segueix la línia del primer muntatge i manté la senzillesa escènica, que posa de manifest la qualitat interpretativa de les cinc actrius. L'escenografia de Mónica Quintana es basa en un terra que ens remet a un tauler d'escacs, on les intèrprets són dames que es mouen amb total llibertat. Fan d'homes però van vestides de dona. És el text i el matís el que les converteix en homes, sense perdre gens ni mica la seva feminitat.

Un espectacle amb textos escrits per homes, que parlen d'homes i interpretats per unes dones intrèpides...

Música original: Òscar Roig
Espai escènic i vestuari: Mónica Quintana
Producció executiva: Daniel López-Orós
Direcció: Sergi Belbel

*Substitucions en el repartiment: Eli Iranzo, Marta Pérez i María Lanau

Coproducció de T de Teatre i el Mercat de les Flors de Barcelona amb la col·laboració del Ministerio de Cultura (INAEM), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Centre Cultural de Sant Cugat.

Espectacle estrenat a la Sala Mozart de Palma de Mallorca, el 16 de febrer de 1994.

B de biografia

¡Homes! es va estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona (1994) i, després de sis mesos en cartell, va iniciar una extensa gira per tota la Península..

L'agost de 1995 l'espectacle es va presentar al teatre Marquina de Madrid i, gràcies a l'acollidora resposta del públic i de la crítica, va estar-s'hi tot un any en cartell.

¡Homes!va arribar fins a l'Argentina. L'espectacle es va representar durant tres mesos al teatre La Plaza de Buenos Aires.

X de xifres

832 funcions i 339.500 espectadors

¿Sola o en parella?
Marta: Imagina't que vius sola i truquen a la porta, de nit. Sempre, abans d'obrir la porta, hauràs de cridar "no Pep, no pateixis Pep, ja hi vaig jo, Pep!", no fos cas que hi hagués un facinerós al replà. En canvi, si hi hagués un Pep de debò a la teva vida, vull dir a la teva casa, doncs… obriria ell.
Carme: Un Pep com cal, que t'ajudés a espantar les mosques, els pesats, els monstres i els violadors quan t'ataquen…
Marta: … i et fes el sopar quan estiguessis cansada…
Míriam: Aquesta mena de Peps no existeixen…
Àgata: Sí, encara que fos un Pep escanyolit, esquifit, nyicris, petitonet… un Pepitu!
Carme: Home, dona…
Marta: Sí, és igual, un Pep d'aquests, si existís, sempre et donaria seguretat, no?, ai no sé.
Míriam: Però la seguretat, si no la tens, te la inventes. Per això, si hem decidit viure soles…
Àgata, Marta, Carme, Mamen: Decidit?

Recull de cites sobre l'home, de diversos autors

Llibertins: Don Juan, Casanova, Valmont, Sade, Masoch, de diversos autors (adaptació Sergi Belbel)

Primavera, de Francesc Pereira

De copes i en companyia, de Ferran Verdés

Ramon, de Sergi Belbel

Alopècia, de Josep Maria Benet i Jornet

Nota: Durant el transcurs de l'espectacle s'oferirà una Conferència il·lustrada (totalment gratuïta) sobre la sexualitat masculina.

Durada de l'espectacle: 1 hora i 30 minuts

Una de las más divertidas, inteligentes, frescas y recomendables obras teatrales de los escenarios madrileños. Enrique Asenjo. ABC

Un espectáculo brillante, con gran ritmo, muy musical. Joan de Segarra. El País

¿Teatro cómico? Si es como este, sí gracias. Carlos Espinosa. Guía del Ocio

La globalidad del montaje de T de Teatre es de una gran eficacia y el trabajo
de las cinco actrices es una pura delicia. Gonzalo Pérez de Olaguer. El Periódico de Catalunya

Totes cinc intèrprets despleguen una vigoria i una frescor extraordinàries, que mantenen l'espectador tibat en la corda de l'expectació. Francesc Massip. Avui

¡Hombres!, una fiesta regocijante que tiene asegurada una franca acogida.
Joan Anton Benach. La Vanguardia

El aplauso final se lo ganan a pulso. Óscar J. Erhnm. Última Hora

Belbel ha dirigido muy bien la función, imprimiendo un excelente ritmo. Enrique Centeno. Diario 16

Las actrices se lucen de verdad. Roberto Herrero. El Diario Vasco

Lo mejor, la sencilla y eficaz teatralización. Rafael Campos. El Heraldo de Aragón

Àgata: De fet, quan els sentim roncar només tenim un consol: saber que no estan morts.
Marta: Sí: ronca, així doncs existeix.

Oficis y beneficis
Marta: I els intel·lectuals?
Àgata, Mamen i Carme: Uhhh!
Marta: Només trempen si els deixes que et llegeixin l'últim poema que han escrit.
Míriam: I et claven uns rotllos…
Mamen: I els esportistes?
Carme: Home, n'hi ha de molts tipus.
Marta: Els pitjors són els del xandall.
Àgata: Ecs, panxa!
Marta: De fet, tots acaben tenint-ne.
Carme: Ara, els pitjors, o dels pitjors… els de les professions liberals: arquitectes, administradors, advocats, jutges...
Àgata: …ministres
Mamen, Míriam, Carme i Marta: Ohhh!

Maniobres d'aparcament
Àgata: L'avantatge de viure amb un home és que no vius penjada del telèfon i mai no has de quedar amb ell.
Marta: Sí, perquè quan finalment quedaves per sopar i t'acompanyava a casa en cotxe...
Mamen, Míriam, Carme i Àgata: Oh, horrorós…
Marta: …havies d'estar molt alerta a la manera d'aturar i aparcar el cotxe.
Míriam: Si l'aparcava en doble fila i deixava l'intermitent posat amb el clic-clic incordiant tota l'estona, volia dir que tenies poc temps; li deies "bé, ha estat bé, oi, doncs, au, ja ens veurem un altre dia, eh?, au, adéu"… Petó a la galta, i sorties disparada del cotxe.
Mamen: Si l'aparcava en primera fila, però no treia el contacte, acabaves de fumar-te la cigarreta que havies encès un minut abans, quan havies reconegut el teu carrer. Potser… petó als llavis i li deies "un sopar encantador", i te n'anaves tranquil·lament.
Carme: Si l'aparcava en primera fila i, a més a més, treia el contacte…
Totes: Ohhh!

Sergi Belbel, que firma la dirección, consigue potenciar, con fórmulas corales y acciones ágiles y precisas, un juego teatral de gran riqueza. ¡Hombres! sigue la línea del primer montaje y mantiene la sencillez escénica, poniendo de manifiesto la calidad interpretativa de las cinco actrices. La escenografía de Mónica Quintana se basa en un suelo que nos remite a un tablero de ajedrez, donde las intérpretes son damas que se mueven con total libertad. Hacen de hombres pero van vestidas de mujer. Es el texto y el matiz lo que las convierte en hombres, sin perder ni un ápice de su feminidad.

Un espectáculo con textos escritos por hombres, que hablan de hombres e interpretados por unas intrépidas mujeres...

Carme: Encenies amb tota la parsimònia una cigarreta i li deies allò de "mira que és tard, eh?, però que curiós, tu, no tinc gens de son", i llavors…
Totes: Uahhhh!
Àgata: De fet, el pitjor que et podia passar és que ni aparqués ni res, sinó que a tres o quatre cantonades de casa teva, et digués "ai, mira, saps què, nena? potser que et deixi aquí i aprofiti el semàfor, no et fa res, oi? Au, adéu, bonica, cuida't".

El nom
Marta: De fet, el més normal és dir "és el meu nòvio".
Carme: Es porta molt, últimament, sí.
Àgata: Ai, és molt vulgar.
Mamen: Home, dir-li "nòvio" tranquil·litza molt els pares.
Àgata: En tot cas "nuvi".
Míriam: "Nuvi" no, nena, que t'hi has de casar!
Carme: De fet, també es porta molt últimament dir "és el meu marit", encara que no hi estiguis casada.

Maníes masculines
Mamen: I després les batalles per veure qui estira i es queda amb la manta…
Carme: Ell, sempre se la queda ell…
Àgata, Míriam, Mamen i Marta: Oh, i tant!
Míriam: I la mania d'obrir la finestra a ple hivern?
Marta, Carme, Àgata i Mamen: Ohhh!
Marta: Home, el pitjor de tot, a part que es queda amb la manta, sua com un porc i obre la finestra… els roncs.
Carme, Àgata, Míriam i Mamen: Uhhh!
Marta: Això que diuen que ronquen només en una postura concreta és mentida, eh?, perquè quan els dones una cossa i canvien de postura, encara ronquen més fort!
Carme: Jo em pregunto una cosa: els homes que ronquen saben que ronquen quan ronquen?
Míriam, Mamen, Marta i Àgata: I tant!
Carme: Llavors, no tenen perdó de Déu!

Mamen: …ginecòlegs…
Marta, Carme, Míriam i Àgata: Uhhh!
Mamen: Massatgistes…
Marta, Carme, Míriam i Àgata: Ohhh!
Àgata: I els artistes, què?
Marta, Carme, Míriam i Mamen: Eeecs!

El tipus ideal
Àgata: Així com sempre et trobes un gilipollas a la teva vida, sempre hi ha, un cop a la vida, un professor que et convida a sopar.
Marta: El de mates.
Míriam: El d'anglès.
Carme: El professor d'autoescola.
Mamen: El de narrativa catalana de la postguerra.

Autors: Francesc Pereira, Ferran Verdés, Sergi Belbel, Josep Maria Benet
i Jornet i T de Teatre
Dramaturgia: T de Teatre i Sergi Belbel

Actrius *: Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla, Àgata Roca

Operador llums: Joaquín Guirado
Operador so i maquinista: Jordi Fernández
Gerent compañía: Mar Senespleda

Realización barret: Nina Pawlosky
Realización espai escènic: Castells i Planas (Cardedeu)
Realizació vestuari: Carles Muxart
Grabació banda sonora: Estudi Paramètric

Disseny gràfic: Propaganda
Fotografia: Pau Ros i Ros Ribas
Disseny so: Miguel Espinosa
Disseny il.luminació: Tito Rueda