T de Teatre neix amb l'espectacle Petits contes misògins.
El maig de 1991 es troben cinc actrius i un director, acabats de graduar a l'Institut del Teatre de Barcelona, amb ganes de muntar alguna cosa pel seu compte.
Llegeixen el volum de relats curts Petits contes misògins, de Patricia Highsmith.
La ironia i mordacitat de l'autora aconsegueixen captivar-los i decideixen començar a treballar en els seus relats...
Els primers assaigs consisteixen a seleccionar només sis -per qüestions de limitació temporal del muntatge- dels disset contes del volum de l'autora nord-americana i a definir les pautes que seguiran. Volen apropar-se a l'òptica de Highsmith sense trair el seu esperit formal i mantenint la ironia, el sarcasme, la mordacitat i la causticitat dels sis relats escollits: La paridora, L'artista, L'evangelitzadora, La mà, La perfeccionista i La malalta o enllitada. Opten per la fidelitat a la narració original i s'inclinen per la senzillesa escènica.
Després de provar i rebutjar infinitat de possibilitats per a cadascun dels contes, edifiquen l'estructura actual del seu primer espectacle.

Petits contes misògins és una mena d'híbrid, a tres bandes, entre la peça dramàtica, el monòleg i el conte narrat. Són relats que parlen de dones, escrits per una dona i interpretats per cinc actrius: Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. La direcció la signa un home: Pere Sagristà.
Apareixen soles davant del públic, amb l'únic ajut dels seus cossos i de les seves veus. Elles i el text són, doncs, l'espectacle. Però té trampa. Mai no és el que sembla. Han volgut caminar entre la realitat i la ficció. Les actrius no pretenen ser elles mateixes però tampoc no arriben mai al personatge tipificat. I la quarta paret? Existeix? Tot apunta que sí, però... La trenquen de veritat?
I, sobretot, han volgut jugar amb la forma. En el penúltim conte -La perfeccionista- porten la premissa de la fidelitat de la narració original a les màximes conseqüències. Les actrius narren el conte de Higshmith amb tots els seus punts i comes. Interpreten cadascun dels signes de puntuació amb infinitat d'intencions, fins a arribar al punt final.
Aquesta original manera de contar el conte converteix La perfeccionista en la perla dels Petits contes misògins, i deixa la sensació general de voler un punt i seguit per a la companyia T de Teatre.