Això no és vida!

de Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana
direcció: David Plana

Una radiografia àcida dels mals de la vida actual

Sinopsi

És la quarta creació de la companyia T de Teatre, que presenta una radiografia àcida i sarcàstica de la vida de cinc dones que pateixen d’alguns dels mals més habituals de la vida contemporània.

Els personatges es troben en el desconcert més absolut, submergits en la confusió total, ofegats, estressats i obsessionats. L’espectador és testimoni d’un quintet d’inseguretats manifestades mitjançant una dona hiperactiva encegada per l’organització, una depressiva suïcida, una executiva irritable i agressiva, una ingènua conformista i una addicta a la cirurgia estètica incapaç d’acceptar-se a si mateixa.

Al costat d’aquests cinc personatges, les actrius també interpreten rols secundaris que es mouen al seu voltant com un amic amb tendències suïcides, una companya de feina aprofitada i oportunista, una mare actriu, famosa i totalment egòlatra, una política incompetent, un servicial i atent caixer de banc, un cirurgià plàstic, fills ganduls, marits conformistes i resignats…

Totes elles competeixen per explicar-nos les seves dèries i manies, al temps que floten immerses en una boira onírica protagonista d’una escenografia màgica i enginyosa capaç de sorprendre l’espectador. En un espai de gran plasticitat visual, les actrius es troben en un indret de transició, on es veuen desafiades a replantejar-se la seva vida, desesperades i unides per aconseguir allò que tots voldríem: la felicitat. El disseny de llums ideat per Albert Faura recrea i suggereix amb gran subtilesa l’ambient que conformen les diferents situacions.

Amb l’estil directe i incisiu que caracteritza les T de Teatre, l’espectacle treu punta novament al món de les relacions humanes a partir de situacions quotidianes. David Plana és el director de l’obra i alhora és responsable de la dramatúrgia juntament amb Sergi Belbel i Albert Espinosa. Els textos plantegen circumstàncies extremes i desorbitades que provoquen que l’espectador s’hi vegi reflectit.

Això no és vida! és una paròdia esbojarrada sobre la tendència humana a complicar-se l’existència, sobre els entrebancs i peripècies de cinc dones condemnades a conviure amb els drames i les frustracions que elles mateixes s’han creat.

B de Biografia

Això no és vida! es comença a representar a Artà al setembre de 2003. El mateix any es va estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona on s’inicia una llarga temporada. Posteriorment comença una gira per Catalunya i Balears, i després de presentar-se a més de 15 poblacions, entre elles Girona, Lleida, Palma de Mallorca o Tarragona, finalitza a Tàrrega el desembre de 2004.

X de xifres

160 funcions i 64.000 espectadors

Crèdits

Actrius: Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca

Substitucions en el repartiment: Chantal Aimèe

Espai escènic: T de Teatre
Vestuari: Cortana i Mamen Duch
Il·luminació: Albert Faura (A.A.I)
So: Jordi Ballbé
Música original: Òscar Roig
Coreografia: Gema Díaz i Verónica Cendoya
Ajudant disseny d’il·luminació: Carlos Lucena
Producció executiva: Daniel López-Orós

Operador de llum: Carlos Lucena
Operador de so: Albert Ballbé
Regidora i cap de maquinària: Judit Vidal
Maquinistes: José Arranz, Nadja Balada, Pavel Ortega, Mercè Pons i Miquel Simó

Premsa: Sandra Costa
Auxiliar de producció: Júlia Ventura
Ajudant de producció: Carmen Álvarez
Gerència: Merche Garrido

Disseny de la web: Eduard Vandellós (Creactivitat)
Disseny gràfic: Enric Jardí i Ana Hevia
Fotografia: David Ruano
Realització vestuari: Cortana
Realització escenografia: La Forja del Vallès i Pilar Albadalejo

Una producció de T de Teatre, amb el suport del Departament de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya, el Teatre Auditori de Granollers i el Ministerio de Cultura, Educación y Deporte, i la col·laboració del Centre Cultural de Sant Cugat i de Televisió de Catalunya.

Agraïments: Possessió Binicomprat (Algaida, Mallorca), Noemi Bravo, Maria Josep Figueroa, Companyia Teia Moner i Alba Sola

Espectacle estrenat al Teatre d’Artà (Mallorca) el 5 de setembre de 2003.